Educació Física
Educació Física
Portada
Crèdit de Síntesi 2006 - País Basc -
Llengües estrangeres
Matemàtiques
Ciències de la Naturalesa
Llengua Castellana
Ciències Socials
Música
Educació Física
Llengua Catalana
Pastoral
Enllaços pàgines web
Entreteniment
imagen

Pilota mà (PILOTA VASCA)



La pilota mà es pot jugar de forma individual (un jugador contra un altre) o per parelles (dos contra dos). En les dos modalitats el 0bjectius es aconseguir 22 punts quan es jugà a fronton curt de 36 metres; i 40 punts quan es juga en “trinquete”. La pilota es colpeja de forma alternada entre els dos contendents, després de que toqui la paret frontal (frontis). Es tracta de dominar al contrari per a que efectuï devolucions forçades, d’aquesta la pilota rebotarà amb poca força al frontis, i podrem colpejar la pilota prop de la paret, agafar la iniciativa del punt i d’aquesta manera efectuar una jugada de punt.


- Les pilotes es realitzen de forma artesanal amb materials naturals, d’aquesta manera no n’hi ha dos d’iguals. En cada categoria s’estableixen uns pesos i uns tamañs mínims i màxims que fan el joc més estàndard.


- El gest de colpeig de la pilota no es realitza tan sols amb el braç. Cada jugador té el seu propi estil, però lo normal és que les cames estiguin una mica flexionades per a transmetre la seva força al cop seguit d’un moviment de cintura. Cada colpegi es diferent depenent de la jugada i del pelotari (jugador de pilota). Així doncs no hi ha una forma “correcta”, cada pelotari en té la seva de particular.



- En aquesta modalitat de joc és la pròpia à la que colpeja i impulsa la pilota. Per això cada pelotari es protegeix a consciència les mans abans de començar a jugar. Normalment es colpeja amb el centre de la mà, però hi ha jugadors que utilitzen més es dits per a dirigir la pilota. No es pot efectuar cap tipus de retenció. És a dir, no es pot accionar el canell o el braç, ni canviar la seva posició o postura, una vegada que la pilota hagi entrat en contacte amb la mà.


HISTÒRIA:

Aquest esport, conegut mundialment com pilota basca, però sembla ser que no és en aquesta regió peninsular on te el seu origen. D’aquesta manera, el autors literaris clàssics grecs i llatins ens donen referències de la pràctica i la popularitat d’aquest joc, al qual uns li certifiquen un origen d’Esparta, mentre que altres el creuen una invenció dels sards.
A l’època hel·lenística va arribar a una gran popularitat, ja que es va arribar a reservar un espai als gimnasos per a la seva practica. Al llarg de l’Edat Antiga i Mitja, es troben innumerables testimonis sobre aquest joc. Segons sembla, el rei Luis el Testarudo, va morir de pulmonia al beure aigua freda després d’un partit de pilota.
Les més altes esferes socials consideraven aquest joc com a un privilegi gairebé exclusiu de classe, prohibint la seva pràctica al poble. Com s’ha pogut comprovar, el joc de la pilota no va néixer en el País Basc, però si que va ser en aquesta regió on va arribar a la màxima popularitat, y on es va conservar la seva pràctica quan en els altres llocs flaquejava. D’aquí el nom de pilota basca com avui es coneix en tot el món.
Tècnica:
La tècnica del joc gairebé no varia d’unes modalitats a les altres. La complexitat o dificultat de la tècnica s’assembla a la dels esports de raqueta, per aquest motiu, en el següent apartat es van detallant les jugades bàsiques parant atenció als detalls tècnics de les mateixes. Trobarem dins les jugades bàsiques; el servei, la resta del servei, la deixada baixa, la deixada de mig costat, les dues parets, i les jugades de defensa. També trobaràs unes pinzellades sobre l’estratègia del joc.  
Jugades bàsiques.


1. El servei:
        És la posada en joc del tant i l'ejecuta el davanter de la parella que ha aconseguit el tan anterior. En el primer tant del partit es la xapa que tira el jutge la que decideix qui fa el primer servei. Té tres parts principals: la carrera, el bot de la pilota i el colpeig.
        Per realitzar el servei s’utilitza el braç dominant, i l’objectiu que es persegueix és el d’aconseguir tant directe o al menys o al menys aconseguir una devolució forçada de la pilota. El servei pot ser: ras i curt, ras i llarg(el més comú), bombejat a la passada, i a la dreta.
       Normalment es fa de dreta a esquerra , buscant que la pilota quedi arrimada a la paret esquerra per dificultar la resta.


2. La resta del servei.
Constitueix una de les jugades més meritòries de la pilota, pel seu grau de dificultat. L’objectiu es tornar la pilota de servei al frontis sense donar-la al contrari, impossibilitant el ganxo o bé una altra situació ofensiva clara de l’oponent,



JUGADES D'ATAC


1. La deixada baixa
Consisteix en fer creure al contrari que desplaçarà la pilota enrera amb la postura de sotamà, i a última hora dirigeix la pilota el més ajustada possible a la part superior de la xapa, i procurant que el bot sigui el més curt i baix possible.
 

2. La deixada de mig costat.
       Consisteix igualment en fer creure a l’oponent que es farà una retallada i, al final, sorprendre’l llançant la pilota damunt la xapa, però de manera que el bot es produeixi molt prop del frontis, es a dir, lluny del contrari.

 
3. Les dues parets.

       Consisteix en llançar la pilota primer a la paret per tal que, tocant desprès el frontis per damunt la xapa, sobri cap a l’ample el màxim possible.
 
Jugades en defensa
       Aquestes jugades són la boleia, el sotamà i el besagain. També el bot ràpid, que consisteix en tocar la pilota tot just botà.
 

ESTRATÈGIA


La pilota és un dels esports en que intervenen més els factors externs, perquè les característiques dels frontons varien molt. El frontis té més o menys sortida, la paret esquerra agafa molt més, el terra estira més o menys.
La pilota també és molt important. El seu material, al ser artesanal, té un grau de variabilitat amplíssim. Tot això condiciona enormement l’estratègia a utilitzar, i en moltes ocasions s’haurà de variar l’estratègia sobre la marxa, i inclòs en el partit.
De qualsevol manera, i en general, l’estratègia serà el buscar, primer, dominar el contrari perquè aquest efectuï devolucions forçades i poder agafar la pilota el més prop possible del frontis i sense força per poder fer una jugada de punt.


Dades:

- Es pot jugar pilota mà individualment o per parelles. AL frontó curt o amb “trinquete”. Segons el lloc de joc, varien algunes normes.
- El frontó curt mesura 26 metres. Es saca a 14 metres del frontis, i la pilota ha de sortir rebotada i tocar a terra abans de la línia situada a 24,50 metres. La pilota ha de pesar en professionals entre 101 i 103 grams. En aquesta modalitat els partits es juguen a 22 punts, tant en individual com en parelles.
- El “trinquete” mesura 30 metres. Es serveix des de 10 metres del frontis i ha de botar abans dels 17,50 metres. La pilota ha de pesar com a màxim 95 grams. Els partits es juguen a 40 punts.
- Cada equip es vesteix d’un color: roig o blau. Es sorteja amb una xapa qui realitza el primer servei. Si surt xapa (cara) saquen els vermells sinó al revés.
- En totes les modalitats, la pilota es considera dolenta i suposo un punt per a l’equip contrari, quan la pilota es retorna al segon bot, quan toca al sostre o fora de l’àrea de joc i quan es fan dos serveis seguits dolents.
- En els partits per parelles, el davanter o el jugador de camp, poden variar les seves posicions les vegades que creguin necessàries.
- A més de la pilota mà: hi ha altres modalitats de pilota basca: paleta cuir, frontenis, paleta goma, share, cesta punta i remonte.





Gerard Domingo i Jordi Sanmartí

Pàgina principal
Per a retornar a la pàgina principal